albarda - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /əɫˈβar.də/, occidental /aɫˈbaɾ.ða/
• Rimes: -aɾda
• Etimologia: De l'àrab البردعة ‎(al-bárda'a), segle XIII.

albarda f. ‎(plural albardes)

1. Guarniment principal de les bèsties de càrrega.

• albardar

• Albarda sobre albarda: alguna cosa que està més carregada de l'ordinari; una conversació o escrit que repeteix alguna cosa sense necessitat.

• Albarda gallinera: mena d'albarda plana

Guarniment

• Alemany: Packsattel (de) m., Saumsattel (de) m.
• Amazic marroquí: ⵜⴰⴱⴰⵔⴷⴰ (zgh) ‎(tabarda)
• Anglès: packsaddle (en)
• Basc: basta (eu)
• Castellà: albarda (es)
• Francès: bât (fr)
• Gallec: albarda (gl) f.
• Italià: basto (it)
• Llatí: critellae (la)

Albarda sobre albarda

• Castellà: Albarda sobre albarda
• Francès: Ironiquement, critiquer une surcharge inutile de choses ou de mots.
• Italià: Berretta e cappello
• Llatí: Ad restim funiculum addere; verborum inepta repetitio

Albarda gallinera

• Castellà: Albarda gallinera
• Llatí: Clitella planior

albarda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de albardar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb albardar.

• Síl·labes: al·bar·da (3)

• Anagrames: albadar, baldara, baldarà

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

• Pronúncia(i): \alˈβaɾ.ða\

• Rimes: -aɾda

albarda f. ‎(plural albardas)

1. albarda

• Síl·labes: al·bar·da (3)

• Pronúncia (AFI): /alˈβaɾða/

albarda f. ‎(plural albardas)

1. albarda