ambient - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí ambiens, procedent del verb ambire ‎(‘envoltar, donar voltes’).

ambient m. ‎(plural ambients)

1. Aire que envolta un espai concret.
   L'ambient de l'habitació estava enrarit.

2. Conjunt de costums, d'esdeveniments, etc., entre els quals viu una persona o es produeix un fet, i que poden actuar sobre l'individu.
   A començaments del 1939 a Alemanya es podia notar l'ambient de preguerra.

3. "el medi ambient"= la Terra

• entorn, món, escenari
• atmosfera, clima

Aire que envolta un espai concret

Conjunt de costums, d'esdeveniments, etc.

ambient

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ambientar.

• Síl·labes: am·bi·ent (3)

• Heterograma de 7 lletres (abeimnt)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• ambient. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot