ansa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: ansà

• Pronúncia(i): oriental /ˈan.sə/, occidental /ˈan.sa/
• Rimes: -ansa
• Etimologia: Del llatí ānsa.

ansa f. ‎(plural anses)

1. Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.
2. Badia petita.

• ansa del coll: clatell

• (element per subjectar objectes) nansa (central)

• ansar

Element per subjectar objectes

• Alemany: Griff (de) m.
• Anglès: handle (en)
• Àrab: مِقْبَض‎ (ar) m.
• Armeni: կոթ (hy) ‎(kot)
• Búlgar: дръжка (bg) f. ‎(drajka)
• Castellà: asa (es)
• Danès: håndtag (da) n.
• Finès: kädensija (fi)
• Francès: anse (fr), poignée (fr)
• Gallec: asa (gl) f.
• Georgià: სახელური (ka) ‎(sakhèluri)
• Grec: χειρολαβή (el) f. ‎(khirolaví)
• Hongarès: fogó (hu)
• Irlandès: lámh (ga) f.
• Italià: ansa (it)
• Neerlandès: handvat (nl) n.
• Noruec: håndtak (no) n.
• Persa: دسته‎ (fa)
• Polonès: rączka (pl) f., ucho (pl) n.
• Portuguès: alça (pt) f.
• Romanès: mâner (ro) n.
• Rus: ру́чка (ru) f. ‎(rutxka)
• Serbocroat: ručka (sh) f.
• Txec: rukojeť (cs) f.
• Uzbek: ruchka (uz)
• Xinès: 把手 (zh) ‎(bǎshǒu)

ansa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ansar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ansar.

• Síl·labes: an·sa (2)

• Anagrames: anàs, sana, sanà

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

ansa

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de ansare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de ansare

• Pronúncia (AFI): /ˈan.sa/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₂em- («agafar») .

ānsa f. ‎(genitiu ānsae)

1. ansa
2. maneta del timó d'un vaixell

1a declinació -a, -ae