aptitud - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /əp.tiˈtut/, occidental /ap.tiˈtut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí aptitudo, derivat de aptare ‎(‘adaptar’), segle XVII.

aptitud f. ‎(plural aptituds)

1. Capacitat natural o apresa per fer una cosa.

• potència, habilitat, traça

Traduccions

• Alemany: Begabung (de) f.

• Anglès: aptitude (en), fitness (en)

• Àrab: اِسْتِعْدَاد‎ (ar) m.

• Búlgar: дарба (bg) f. ‎(darba)

• Castellà: aptitud (es)

• Coreà: 소질 (ko) ‎(sojil)

• Finès: kyky (fi)

• Francès: aptitude (fr)

• Irlandès: éirimiúlacht (ga) f.

• Italià: attitudine (it)

• Neerlandès: aanleg (nl)

• Noruec: begavelse (no) m.

• Portuguès: aptidão (pt) f.

• Rus: скло́нность (ru) f. ‎(sklónnost)

• Serbocroat: sklonost (sh) f.

• Suec: begåvning (sv) c.

• Txec: vloha (cs) f.

• Ucraïnès: схильність (uk) f. ‎(skhilnist)

• Xinès: 才能 (zh) ‎(cáinéng)

• Síl·labes: ap·ti·tud (3)

• Anagrama: diputat

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional \ap.tiˈtuð\, meridional \ap.tiˈtu(ð)\

Americà: alt /ap.t(i)ˈtud/, baix \ap.tiˈtuð\, austral /ap.tiˈtud/

• Rimes: -ud

aptitud f. ‎(plural aptitudes)

1. aptitud

• Síl·labes: ap·ti·tud (3)