avantatge - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: central /ə.βənˈta.d͡ʒə/, balear /ə.vənˈta.d͡ʒə/
Occidental: nord-occidental /a.βanˈta.d͡ʒe/
valencià /a.vanˈta.d͡ʒe/, /a.βanˈta.d͡ʒe/

avantatge m. ‎(plural avantatges)

  1. Distància o temps que separa el participant situat en primer lloc del qui el segueix en una competició que implica moviment.
  2. Qualitats o circumstàncies que donen condició de superioritat a una persona.
  3. (tennis) Fet d'haver guanyat un jugador el primer punt posterior a un iguals.
  4. (rugbi) llei de l'avantatge

Distància o temps que separa

Condició de superioritat

Primer punt posterior a un iguals, en tennis

avantatge

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de avantatjar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb avantatjar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb avantatjar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb avantatjar.