badall - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: central /bəˈðaʎ/
balear /bəˈðaʎ/, /bəˈðaj/
Occidental: /baˈðaʎ/

badall m. ‎(plural badalls)

  1. Inspiració involuntària provocada per la son o per l'avorriment, resultat de badallar.
    Va fer un badall tot just abans d'adormir-se.
  2. (tarragoní, tortosí, valencià) esquerda
    Hi havia un badall a la paret que deixava passar la llum del sol.
  3. (nord-occidental) entrepà
  4. Eina per fer obrir la boca al bestiar.

Inspiració involuntària

badall

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de badallar.