banal - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /bəˈnaɫ/, occidental /baˈnaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del francès medieval banal ‎(‘pertanyent a la comunitat feudal, proclamat a través d'un ban, en contraposició a la propietat privada del senyor.’)
• Homòfon: venal

banal inv. ‎(plural banals)

1. Que no té res d'especial; cosa sense importància.

• trivial, vulgar

• banalitat

• banalitzar

Traduccions

• Albanès: banal (sq)
• Alemany: banal (de)
• Anglès: banal (en)
• Armeni: տափակ (hy) ‎(tapak)
• Búlgar: обикновен (bg) ‎(obiknoven)
• Castellà: banal (es)
• Coreà: 시시하다 (ko) ‎(sisihada)
• Danès: banal (da)
• Esperanto: banala (eo)
• Finès: lattea (fi)
• Francès: banal (fr)
• Frisó occidental: plat (fy)
• Gallec: banal (gl)
• Grec: μπανάλ (el) ‎(banal)
• Hebreu: שטחי‎ (he)
• Hongarès: banális (hu)
• Indonesi: banal (id)
• Italià: banale (it)
• Japonès: ありふれた (ja) ‎(arifureta), 陳腐な (ja)
• Malai: basi (ms)
• Neerlandès: banaal (nl)
• Noruec: banal (no)
• Polonès: banalny (pl)
• Portuguès: banal (pt)
• Rus: бана́льный (ru) ‎(banalni)
• Suec: banal (sv)
• Txec: banální (cs)
• Xinès: 平凡 (zh) ‎(píngfán)

banal inv. ‎(plural banals)

1. Relatiu o pertanyent a un ban.

• Síl·labes: ba·nal (2)

• Anagrames: blana, Laban, nabla

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Etimologia: Del llatí medieval bannalis, derivat de bannum

banal m. ‎(femení banale, plural masculí banals, plural femení banales)

1. banal