banda - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈban.də/, occidental /ˈban.da/
• Rimes: -anda
• Etimologia: Del francès bande, del francès antic bende ‎(‘faixa’), del fràncic *binda, segle XV. Doblet de bena.

banda f. ‎(plural bandes)

1. Costat, lateral.
2. Agrupació delictiva.
3. Cinta ampla de roba.
4. Distinció que es col·loca sobre el cos.
5. (esports de pilota) Cadascun dels dos costats d'un camp de joc, delimitats per les línies de banda.
6. (tennis, bàdminton) Cinta de color blanc que recobreix la vora superior d'una xarxa per a marcar-ne el límit amb claredat.
7. (billar) Cadascun dels quatre trams de la vora de goma bisellada recoberta de feltre que està adherida a la cara interior del marc.
8. (futbol) ala

• cantó, cara, costat, part, secció

• cobla, orquestra

• colla, grup, penya, tropa

• cordó

• faixa, llista, ratlla

• (tennis, bàdminton) veta

• ((hoquei sobre herba) ala

• de banda ampla = connexió a Internet d'alta capacitat

• deixar de banda = no fer cas

• Síl·labes: ban·da (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• banda. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /ˈban.da/, meridional \ˈbaŋ.da\

Americà: alt /ˈban.da/, baix \ˈbaŋ.da\, austral /ˈban.da/

• Rimes: -anda

banda f. ‎(plural bandas)

1. banda

banda ‎(infinitiu bandir)

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb bandir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb bandir
3. tercera persona del singular (usted) de l'imperatiu del verb bandir

• Síl·labes: ban·da (2)
• Anagrama: badán