bel - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Bel d’una ovella

• Pronúncia(i): /ˈbɛɫ/
• Rimes: -ɛl
• Homòfon: vel
• Etimologia: [1] De belar i la desinència Ø, segle XV.
• Etimologia: [2] Del físic britànic i estatunidenc Alexander Graham Bell (1847-1922), segle XX.

bel m. ‎(plural bels)

1. Crit del bestiar oví i caprí.

bel m. ‎(plural bels)

1. Unitat de mesura de relació entre dues potències, especialment acústiques.

• decibel

bel

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de belar.

• Síl·labes: 1

• Anagrama: ble

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Viccionari:Tesaurus/sons d'animals

• Pronúncia(i): /ˈbel/

• Rimes: -el

• Etimologia: De Alexander Graham Bell [1].

• Etimologia: Del català bell [2].

bel m. ‎(plural beles)

1. forma alternativa de belio

bel m. ‎(femení bela, plural masculí belos, plural femení belas)

1. (obsolet) bell

• bello

bel

1. muntanya