bis - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: bis-

• Pronúncia(i): /ˈbis/
• Rimes: -is
• Etimologia: [1] De l’antic bis ‎(‘gris fosc’). [2] Del llatí bis ‎(‘dues vegades’).

bis m. ‎(plural bisos)

1. Peix marí de la família dels escòmbrids (Scomber colias).

• bísol, cavalla, cavalla vera, cogujol, gallimó, gallimó, guillem, peix d'abril, verat, verat d'ull gros, verat d'ulls grossos, barat, barat d'ull gros, bisa, biso, bisso, bissu, biza, caballa, estornino, varat, veret, viso, visol, vísol

bis m. ‎(plural bisos)

1. En un recital o en un concert, repetició que fa l'artista en agraïment pels aplaudiments del públic.

bis

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bisar.

• biso, bise, bisi

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat

• Etimologia: Incerta, relacionat amb l’occità antic bis.

bis m. ‎(plural **bis o bises o bisos)

1. lli
2. gris fosc
3. melva

• biso

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

• Pronúncia (AFI): /bɪs/

bis

1. dues vegades
   Falli bis.
   Ser decebut dues vegades.
2. ara mateix, en aquest moment
   Familia mea bis in hebdomade ad ecclesiam it.
   La meva família va dues vegades per setmana a l'església.

• Perd la s quan s'uneix a una paraula, ex.: bisextus