boga - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: bogà

[1]

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɔɡa
• Homòfon: voga
• Etimologia: [1] Del llatí buda, segle XIII.
• Etimologia: [2] Del llatí bōca, segle XIV.
• Etimologia: [3] D'un substrat bascoide *buga, afí al basc muga amb vacil·lació antiga de b- i m-. Doblet de muga. Cognat de l’aragonès buga, buega, boga.

boga 1 f. ‎(plural bogues)

1. Diverses plantes del gènere tifàcies (Typha) que creixen als aiguamolls, les quals s'utilitzen per fer seients de cadires.

• balca, bova, ciri

Planta tifàcies

• Alemany: Rohrkolben (de)
• Amazic marroquí: ⵜⴰⴱⵓⴷⴰ (zgh) ‎(tabuda)
• Anglès: bulrush (en)
• Castellà: espadaña (es)
• Francès: massette (fr)
• Italià: stiancia (it)
• Occità: balca (oc) f.

boga 2 f. ‎(plural bogues)

1. Peix teleosti de la família dels espàrids. (Boops boops)
2. (peixos) salpa
3. (peixos) besuc de la taca

• boga-ravell, boga-ravell, boganyó, bogarró, bogó, bogues, boguet, boguet, madrilla, maire, salpa, virador, boga ravell, bogarro, voga

boga 3 f. ‎(plural bogues)

1. (nord-occidental) Sinònim de fita ‎(‘senyal de límit’).

boga 4

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bogar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bogar.

• Síl·labes: bo·ga (2)

• Anagrames: bagó, gabo, goba

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat

• Pronúncia(i):

Peninsular: \ˈbo.ɣa\

Americà: alt /ˈbo.ɡa/, baix \ˈbo.ɣa\

• Rimes: -oɡa

boga f. ‎(plural bogas)

1. (peixos) boga

• Síl·labes: bo·ga (2)

• boga. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.