broc - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i): /ˈbɾɔk/
- Rimes: -ɔk
- Etimologia: Del llatí brŏccus (‘que té les dents prominents’), segle XIII.
broc m. (plural brocs)
- El coll estret que tenen algunes eines, com garrafes, ampolles, etc.
- Espècie de canal en figura de bec que acostumen a tenir els gerros, gerres, pitxers, alambins, setrills i altres eines per què el líquid que contenen surti amb més facilitat i suavitat.
- El canó o canaleta on es posa el ble per il·luminar en la llumenera i altres trastos semblants.
- El canó dels candelers on s'introdueix la candela.
- Peça rodona de llauna, cristall o altra matèria que es posa a la boca dels candelers per recollir les cendres que cauen i la cera o seu que es fon.
- Brocada.
Anar-se'n com el broc del càntir: frase que es diu dels que pateixen un excessiu flux de ventre.
No ficar-se en brocs: Abstenir-se algú de dir o fer impertinentment més d'allò que li correspon.
Canó o canaleta on s'hi posa el ble
Peça rodona de llauna, cristall o altra matèria que es posa a la boca dels candelers
Anar-se'n com el broc del càntir
- Castellà: irse de canilla (es)
- Francès: avoir le dévoiement (fr)
- Italià: aver il ventre stemperato come un' oca
- Llatí: ventris profluvio laborare
No ficar-se en brocs
- Castellà: no meterse (es) en dibujos
- Francès: ne point se méler des choses qui ne nous regardent pas
- Llatí: aliena negotia non curare
broc