burro - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /ˈbu.ru/ |
|---|---|
| balear /ˈbu.ro/, /ˈbu.ru/ | |
| Occidental: | /ˈbu.ro/ⓘ |
- Etimologia: Del castellà burro, segle XVI.
burro m. (plural burros)
- (mamífers) ase
- Joc de cartes infantil.
- (dialectal) escalfallits
- (peixos) Peix de la família dels gòbids de cap i ulls grossos, de color fosc (Gobius niger).
- (peixos) garneu
- (peixos) quimera
- (peixos) malarmat
- (peixos) banyut
- (peixos) ase mossegaire
- (peixos) burret
- (peixos) calacabot
- (Gobius niger) burret, burro d'alga, burro de fons, cabot, cabot anglès, cabot bord, cabot d'alga, cabot de fang, cabot de roca, cabot mocós, cabot mucós, cabot negre, calacabot, espanyol, gobi, gobi d'alga, gobi negrós, gòbid d'aigua, gòbit, gòbit comú, gòbit d'alga, gòbit de roca, gòbit negre, gòbit negrós, peix de diable, peix del diable, roseti, roseti, ruc, ruc d'alga, ruc de roca
ase — vegeu ase
burro m. (plural burros, femení burra)
Síl·labes: bur·ro (2)
burro. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.
Pronúncia(i): /ˈbu.ro/
Rimes: -uro
Etimologia: Regressiu de borrico, del llatí burricus (‘cavall petit’), de burrus (‘rogenc’).
burro m. (plural burros)
Síl·labes: bu·rro (2)
Pronúnciaⓘ: /ˈbur.ro/
burro m. (plural burri)
Síl·labes: bùr·ro (2)
Pronúncia (AFI): /ˈbʊr.roː/
burrō