callar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental:	/kəˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /kaˈʎa/
valencià /kaˈʎaɾ/, /kaˈʎa/

Rimes: -a(ɾ)
Etimologia: Del llatí vulgar *callāre, segle XII, del clàssic chalāre ‎(‘abaixar la veu’), del grec antic χαλάω ‎(khaláō, ‘afluixar’), doblet de calar.

callar intr., trans.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... callat
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... callar
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... callat
passat anterioro perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... callat
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... callat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... callat
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... callar
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... callat
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... callat
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anteriorperifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... callat
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: callo, calla, callem

No dir res

Peninsular: septentrional /kaˈʎaɾ/, meridional /kaˈʝaɾ/

Americà: alt /k(a)ˈʝaɾ/, baix /kaˈʝaɾ/, austral \kaˈʒaɾ\

Rimes: -aɾ
Etimologia: Del llatí tardà *chalāre ‎(‘fer baixar’), del grec antic χαλάω ‎(khaláō).

callar ‎(present callo, passat callé, futur callaré)