canalla - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /kəˈna.ʎə/, occidental /kaˈna.ʎa/
• Rimes: -aʎa
• Etimologia: De ca i el sufix -alla, literalment «multitud de cans», segle XV.

canalla f. ‎(plural canalles)

1. (central, nord-occidental) mainada, infants
2. (argot casteller) Conjunt de la canalleta i els dosos, els membres més joves d’una colla.

canalla m. f. ‎(plural canalles)

1. Persona vil i reprovable.

Persona reprovable

• Alemany: Schurke (de) m., Schuft (de) m. Lump (de) m.

• Anglès: swine (en), rabble (en), riff-raff (en)

• Basc: zital (eu), gizatxar (eu)

• Castellà: canalla (es) f.

• Francès: canaille (fr) f.

• Gallec: canalla (gl) m. f.

• Italià: canaglia (it) f.

• Portuguès: canalha (pt) f.

• Síl·labes: ca·na·lla (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /kaˈna.ʎa/, meridional /kaˈna.ʝa/

Americà: alt /k(a)ˈna.ʝa/, baix /kaˈna.ʝa/, austral \kaˈna.ʒa\

• Rimes: -aʎa
• Etimologia: De l'italià canaglia o del català canalla.

canalla f. ‎(plural canallas)

1. canalla, xusma, gamberro

• Síl·labes: ca·na·lla (3)

canalla m. f. ‎(plural canallas)

1. canalla

• infame, ruín, vil