candela - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Unes candeles

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɛla
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic candēla, del verb candĕre ‎(‘inflamar, brillar’), segle XIII. Doblet del patrimonial canela.

candela f. ‎(plural candeles)

1. Cilindre prim de cera o parafina, dins el qual hi ha un cordill que quan se li cala foc il·lumina.
2. (rugbi) ciri

• canela

Traduccions

• Anglès: candle (en)

• Castellà: vela (es) f., candela (es) f.

• Francès: chandelle (fr)

• Gallec: candea (gl) f.

• Italià: candela (it)

• Síl·labes: can·de·la (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /kanˈde.la/, meridional \kaŋˈde.la\

Americà: alt /k(a)nˈde.la/, baix \kaŋˈde.la\, austral /kanˈde.la/

• Rimes: -ela
• Etimologia: Del llatí candēla.

candela f. ‎(plural candelas)

1. candela

• vela

• candelabro

• Síl·labes: can·de·la (3)

• Anagrames: caldean, calenda, calendá, candeal, encalad, lancead

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre candela

• Pronúnciaⓘ: /kanˈdeː.la/

candela f. ‎(plural candele)

1. candela, espelma
2. bugia

• Síl·labes: can·dé·la (3)