carina - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /kəˈɾi.nə/, occidental /kaˈɾi.na/
• Rimes: -ina

carina

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de carinar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb carinar.

• Síl·labes: ca·ri·na (3)

• Anagrames: acarin, canari, càrnia

• Pronúncia (AFI): /kaˈriː.na/

• Etimologia: Del protoindoeuropeu *ḱerh₂-.

carīna f. ‎(genitiu carīnae)

1. quilla

1a declinació -a, -ae