casar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: /kəˈza/
Occidental: nord-occidental /kaˈza/
valencià /kaˈzaɾ/, /kaˈza/

casar trans., pron., intr. ‎(pronominal casar-se)

  1. Contraure matrimoni.
  2. Autoritzar, disposar un matrimoni.
  3. Unir o ajuntar una cosa amb una altra.
  4. Una cosa, fer joc amb altres, tenir correspondència.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... casat
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... casar
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... casat
passat anterioro perifràstic haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... casat
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... casat
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... casat
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... casar
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... casat
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... casat
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anteriorperifràstic vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... casat
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: caso, casa, casem

Peninsular: /kaˈsaɾ/

Americà: alt /k(a)ˈsaɾ/, baix /kaˈsaɾ/

[1] Del llatí cassāre.

[2-3] De casa.

casar trans. ‎(present caso, passat casé, futur casaré)

  1. (dret) cassar

casar intr., pron. ‎(pronominal casarse, present caso, passat casé, futur casaré)

  1. casar

casar m. ‎(plural casares)

  1. caseriu