cascada - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /kəsˈka.ðə/ⓘ, occidental /kasˈka.ða/
• Rimes: -ada
• Etimologia: De l’arcaic cascata, de l'italià cascata, participi de cascare ‎(‘caure’), segle XIX. Durant el Renaixement hi havia vacil·lació entre la forma italianitzada o l’adaptada. Al segle XVI s’usava cascar amb el sentit italià de «caure».[1]

cascada f. ‎(plural cascades)

1. Salt d’aigua d’un corrent de gran amplitud o cabdal o bé en un conjunt de salts.
2. Salt d’aigua d’una font ornamental.
3. Esllavissada d’un corrent de gel o lava.

• cascadejar

• en cascada

• cascatel·la (diminutiu arcaic)

• catarata, cataracta (cascada gran, d’ús discutit)

• salt d'aigua (genèric tradicional, cascada menor)

cascada

1. Participi femení singular del verb cascar.

• Síl·labes: cas·ca·da (3)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

1. ↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. II, 610b18-42». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. II: BO-CU, p. 610. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1981.