casta - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈkas.tə/, occidental /ˈkas.ta/
• Rimes: -asta
• Etimologia: Probablement del gòtic *𐌺𐌰𐍃𐍄𐍃 ‎(kasts, ‘niada, grup d’animals’) amb possible influència semàntica del llatí castus ‎(‘pur’), del protogermànic *kas- ‎(‘llançar’), segle XV. Cognat del castellà i portuguès casta, gallec caste. Figuradament és un calc semàntic del portuguès importat de l’Índia.

casta f. ‎(plural castes)

1. Grup d'individus amb avantpassats comuns.
2. Sistema social de l'Índia, basat en l'endogàmia i l'evitació de la barreja entre els membres dels diferents grups.
3. Grup de persones que gaudeix de privilegis, justificant-los per estar associats a càrrecs de govern i que tenen en els seus objectius polítics perpetuar-se en el poder.
4. (valencià, mallorquí) classe, mena.

• nissaga, raça, llinatge

casta f. ‎(plural castes)

1. Forma femenina de cast.

• Síl·labes: cas·ta (2)

• Anagrames: atacs, casat, tacàs, tasca, tascà

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /ˈkas.ta/, meridional /ˈkah.ta/

Americà: alt /ˈkas.t(a)/, baix /ˈkah.ta/

• Rimes: -asta
• Etimologia: (pendent)

casta f. ‎(plural castas)

1. forma femenina de casto

casta f. ‎(plural castas)

1. casta

• castizo

• Anglès: caste

• Italià: casta

• Síl·labes: cas·ta (2)

• Anagrames: actas, catas, catás, tacas, tasca, tascá

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre casta

• Pronúnciaⓘ: /ˈka.sta/

• Etimologia: Del castellà casta o del portuguès casta.

casta f. ‎(plural caste)

1. forma femenina de casto

• Síl·labes: cà·sta (2)