cleda - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈkɫɛ.ðə/, occidental /ˈkɫe.ða/
• Rimes: -ɛda
• Etimologia: Del llatí tardà clēta, del gàl·lic *kleta, del protocèltic *kleitā, segle XIII. Cognat antic de l’occità cleda, francès antic cleie, piemontès ceia, aragonès cleta, basc kereta, gallec cheda.

cleda f. ‎(plural cledes)

1. Tancat per recollir el bestiar o l'aviram d'una granja, fet amb estaques clavades a terra i llistons.
2. (històric, militar) Tancat o tauler de fusta reforçada per protegir-se dels tirs dels enemics.

• clos, pleta

• "Tornar a la cleda"= Tornar una persona a la seva llar.

• Castellà: cleda

• Síl·labes: cle·da (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: \ˈkle.ða\

Americà: alt /ˈkle.da/, baix \ˈkle.ða\

• Rimes: -eda
• Etimologia: Del català cleda

cleda f. ‎(plural cledas)

1. (militar) cleda

• mantelete

• Síl·labes: cle·da (2)

• Pronúncia(i): /ˈkle.do̞/

• Etimologia: De l'occità antic cleda.

cleda f. ‎(plural cledas o cledes [aranès])

1. cleda

• Etimologia: Del gàl·lic *clēta.

cleda f.

1. cleda, reixat