cobrir - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: cobrí
• Etimologia: Del llatí cooperīre, de co- ‎(‘conjuntament, globalment’) i el verb operiō ‎(‘tapar, cobrir’), literalment «cobrir completament», segle XIII.

cobrir trans., pron. ‎(pronominal cobrir-se)

1. Tapar un cos o objecte posant alguna cosa per damunt.
2. Posar-se en el lloc de l'altre temporalment per complir les seves obligacions.
3. Muntar un mascle a una femella per fecundar-la.
4. Protegir-se o protegir un altre sigui físicament amb escuts o econòmicament amb estalvis en previsió d'una mala fortuna.
5. (esports de pilota) marcar

Tercera conjugació incoativa, amb participi irregular

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: cobreixo, cobreix, cobrim

• banyar

• emplenar, omplir

• defensar, garantir, protegir, salvaguardar

• amagar, celar, embolcallar, encobrir, folrar, ocultar, tapar, vestir

• acoblar-se, engendrar, fecundar, muntar, prenyar

• compensar, igualar, recuperar

• afeixugar, augmentar, carregar, exagerar, farcir, forçar, guarnir, omplir

• descobrir

• encobrir

• recobrir

• cobriment

• cobert

• Síl·labes: co·brir (2)

• Anagrama: cribro

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: cobrir

• Etimologia: Del llatí cooperīre.

cobrir

1. cobrir
2. enterrar

Conjugació antiga

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

cobrir

1. cobrir