coc - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): (nom 1, nom 2, verb) /ˈkɔk/
• Rimes: -ɔk
• Pronúncia(i): (nom 3) /ˈkok/
• Rimes: -ok
• Etimologia: [1] Del llatí coquus ‎(‘cuiner’), segle XIII.
• Etimologia: [2] Del grec antic κόκκος ‎(kókkos, ‘gra’).
• Etimologia: [3] Forma masculina de coca.

coc m. ‎(plural cocs, femení coquessa)

1. cuiner

coc m. ‎(plural cocs)

1. Bacteri esfèric.

coc m. ‎(plural cocs)

1. Bescuit gruixut la massa del qual fermenta durant la seva cocció en un forn.

• cóc (grafia obsoleta)

• pa de pessic, pastís, coca

coc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de coure.

• Síl·labes: 1

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot