conill - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /kuˈniʎ/, /kuˈnij/ⓘ |
|---|---|
| balear /koˈniʎ/, /kuˈnij/ | |
| Occidental: | /koˈniʎ/, /kuˈniʎ/ |
- Rimes: -iʎ
- Etimologia: Del llatí cuniculus, originalment «conillera», d’origen ibèric segons els autors clàssics, segle XIV. L’adjectiu és per metonímia de «pell de conill» amb influx de cony.
conill m. (plural conills, femení **conill o conilla)
- Mamífer lagomorf més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus).
Mamífer lagomorf
- Alemany: Kaninchen (de) n.
- Anglès: rabbit (en)
- Àrab: أَرْنَب (ar) m.
- Armeni: ճագար (hy) (txagar)
- Asturià: coneyu (ast), conexu (ast)
- Basc: untxi (eu)
- Búlgar: заек (bg) m. (zaek)
- Castellà: conejo (es)
- Danès: kanin (da) c.
- Eslovac: králik (sk) m.
- Eslovè: kunec (sl) m.
- Esperanto: kuniklo (eo)
- Estonià: küülik (et)
- Francès: lapin (fr) m.
- Friülà: cunìn (fur) m.
- Gallec: coello (gl) m.
- Gal·lès: cwningen (cy) f.
- Grec: κουνέλι (el) n. (kuneli)
- Grec antic: κούνικλος (grc) m. (koúniklos)
- Hindi: ख़रगोश (hi) m.
- Hongarès: nyúl (hu)
- Ídix: האָז (yi) m.
- Ido: kuniklo (io)
- Italià: coniglio (it) m.
- Lituà: triušis (lt) m.
- Llatí: cuniculus (la) m.
- Maltès: fenek (mt) m.
- Occità: conilh (oc) m.
- Polonès: królik (pl) m.
- Portuguès: coelho (pt) m.
- Retoromànic: cunigl (rm) m.
- Romanès: iepure (ro) m.
- Rus: кро́лик (ru) m. (królik), за́яц (ru) m. (zàiats)
- Sard: cunillu (sc)
- Sicilià: cunigghiu (scn) m.
- Tadjik: харгӯш (tg)
- Txec: králík (cs) m.
- Urdú: خرگوش (ur) m.
- Volapük: krolig (vo)
- Wolof: njomboor ji (wo)
- Xinès: 兔子 (zh) (tùzǐ)
conill m. (plural conills)
conill m. (femení conilla, plural masculí conills, plural femení conilles)
- (col·loquial valencià meridional, eivissenc, gironí) nu
Viquipèdia