consignar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /kun.siŋˈna/ |
|---|---|
| balear /kon.siŋˈna/, /kun.siŋˈna/ | |
| Occidental: | nord-occidental /kon.siŋˈna/ |
| valencià /kon.siɡˈnaɾ/, /kon.siɡˈna/ |
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: consignà
- Etimologia: del llatí cōnsignāre.
consignar trans.
- Decidir la finalitat d'una cosa.
Aquests diners estan consignats a la rehabilitació d'habitatges antics. - Deixar en custòdia o recuperar quelcom que s'ha deixat en custòdia.
Abans de pujar a l'avió hem de consignar l'equipatge. - Estar situat en un lloc en compliment d'una ordre i sense poder sortir.
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques