constant - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí cōnstantem, segle XIV.

constant inv. ‎(plural constants)

1. Que no es troba subjecte al canvi.
2. Que sempre és igual; ferm, perseverant.

que no es troba subjecte al canvi

• Alemany: beständig (de)
• Anglès: constant (en)
• Àrab: ثَابِت‎ (ar)
• Castellà: constante (es) m. f.
• Estonià: püsiv (et)
• Finès: pysyvä (fi)
• Francès: constant (fr) m.
• Gallec: constante (gl)
• Gal·lès: cyson (cy)
• Georgià: მუდმივი (ka) ‎(múdmivi)
• Grec: σταθερός (el) ‎(statherós)
• Grec antic: συνεχής (grc) ‎(synekhḗs)
• Hongarès: állandó (hu)
• Irlandès: diongbháilte (ga)
• Italià: costante (it)
• Kazakh: тұрақты (kk) ‎(turaqtı/turakhti)
• Neerlandès: constant (nl)
• Portuguès: constante (pt)
• Romanès: constant (ro)
• Rus: постоя́нный (ru) ‎(postoianni)
• Serbocroat: postojan (sh)
• Suec: konstant (sv)
• Turc: kalıcı (tr)

constant f. ‎(plural constants)

1. (matemàtiques) Quantitat que té sempre el mateix valor

quantitat que té sempre el mateix valor

• Anglès: constant (en)

constant

1. Gerundi del verb constar.

• Síl·labes: cons·tant (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia (AFI): /ˈkɒnstənt/ àudio (EUA) ⓘ

constant ‎(comparatiu more constant, superlatiu most constant)

1. constant, continu

• continuous, continual

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)

constant m. ‎(femení constante, plural masculí constants, plural femení constantes)

1. constant