conversació - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /kum.bər.sə.siˈo/ |
|---|---|
| balear /koɱ.vəɾ.sə.siˈo/, /kuɱ.vər.sə.siˈo/ | |
| Occidental: | nord-occidental /kom.ber.sa.siˈo/ |
| valencià /koɱ.veɾ.sa.siˈo/, /kom.beɾ.sa.siˈo/ |
- Rimes: -o
- Etimologia: Calc semàntic del castellà conversación, del llatí conversātiō, segle XVII.
conversació f. (plural conversacions)
Síl·labes: con·ver·sa·ci·ó (5)
Anagrames: conservació, revocacions
Etimologia: Del llatí conversātiōne(m), acusatiu de conversātiō, segle XIV.
conversació f. (plural conversacions)
- comportament, conducta
«Lo dit En Bernat és hom de mala vida, fama e conversació, e gran bagasser.»
El procés de Sueca: La mala vida en una comunitat rural del trescents, 1381.
«En lo sant Evangeli de aquest dichmenge, principalment tres coses nos hi són mostrades, per tal que·ns avisem en nostra vida; e són aquestes: la primera, conversació humanal; la segona, retribució divinal; la tercera, disposició infernal. Ara vejam, primerament, en què està conversació mundanal. Yo vos o diré: en haver massa cura dels plaers del cors propri.»
Sant Vicent Ferrer, Sermons, I, 1410. - tracte
«Fer separació dels dits christians novells que no cohabiten justats, ans sien dispergits per la ciutat entre los christians de natura, a fi que, per la conversació que faran entre aquells e imitació de nostres vestigis e vida, perden la fineça e sabor judayca.»
Criptojudaisme: Epistolari de la València medieval, 1413. - conversió
«El primer punt que fo en la vida de sent Jachme, és la sua conversació virtuosa, car fo convertit a fer bones obres.»
Sant Vicent Ferrer, Sermons, II, 1410.