coqueta - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i):

Oriental:	central /kuˈkɛ.tə/
balear /koˈkə.tə/, /kuˈkɛ.tə/
Occidental:	/koˈke.ta/

Rimes: -ɛta
Etimologia: Del francès coquette, femení de coquet, diminutiu de coq ‎(‘gall’) per l’ostentació del gall amb les gallines, segle XIX.

coqueta f. ‎(plural coquetes)

Doma que cerca agradar per divertiment, que coqueteja.

coquetejar
coqueteria

coqueta f. ‎(plural coquetes)

Forma femenina de coquet.

Síl·labes: co·que·ta (3)
Heterograma de 7 lletres (aceoqtu)
Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB