costera - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /kusˈte.ɾə/, occidental /kosˈte.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Derivat de coster.

costera f. ‎(plural costeres)

1. Camí o carrer que fa pujada.
2. Conjunt de costes.
   Ex.: S'esperen pluges a la costera catalana.

• pujada, pendent
• litoral

costera f. ‎(plural costeres)

1. Forma femenina de coster.

• Síl·labes: cos·te·ra (3)

• Heterograma de 7 lletres (aceorst)

• Anagrames: actores, atroces, carotes, cortesa, cortesà, croates, escarot, escorta, escotar, tocar-se, tocares, toscaré

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /kosˈte.ɾa/, meridional /kohˈte.ɾa/

Americà: alt /k(o)sˈte.ɾa/, baix /kohˈte.ɾa/

• Rimes: -eɾa

costera f. ‎(plural costeras)

1. forma femenina de costero

• Síl·labes: cos·te·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceorst)