cridaner - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De cridar, l'infix -an- i el sufix -er, segle XIX.

cridaner m. ‎(femení cridanera, plural masculí cridaners, plural femení cridaneres)

1. Que crida molt.
   Perquè en Jeroni podia ésser certament un descregut i un cridaner i un renegaire, però les estimava de cor aquelles dones.[1]
2. Que és molt vistós.
   El verd clar és molt cridaner.

• Síl·labes: cri·da·ner (3)

• Anagrames: cerndria, cridaren

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

1. ↑ Joaquín Ruyra, La parada, 1919