descordar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental:	central /dəs.kurˈda/
balear /dəs.koɾˈða/, /dəs.kurˈða/
Occidental:	nord-occidental /des.korˈða/
valencià /des.koɾˈðaɾ/, /des.koɾˈða/

descordar trans., pron. ‎(pronominal descordar-se)

Deslligar els cordons, o botons o altres elements que es fan servir per tancar o unir una peça de vestit.
«La cuidadora es descorda la bata blanca, se la treu amb lentitud. Es descorda la brusa, se la treu amb lentitud. Es posa les mans a l'esquena i es descorda els sostenidors.» (Antònia Carré-Pons, Com s'esbrava la mala llet, Club Editor 1959)
(pronominal) Desfer-se un lligam.

Primera conjugació regular

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... descordat
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... descordar
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... descordat
passat anterioro perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... descordat
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... descordat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... descordat
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... descordar
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... descordat
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... descordat
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anteriorperifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... descordat
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: descordo, descorda, descordem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Deslligar el tancament d’una peça de vestir

Deslligar el tancament d’unes sabates

descordar

Desfer el retorciment o trenat d’una corda.
«De tres cordells Amor deu fer sa corda, car hu romp tost e l' altre molt no dura; si 'l terç no y és, la corda se descorda.» (Ausiàs March, Poesies, s. XV)
descordar
«E despullà 's prestament la gonella que tenia ja tota descordada com Tirant la véu en camisa sortí del lit donant hun gran salt» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Conjugació antiga

descordar

forma alternativa de discordar
«Los perayres s’ajustaren e elegiren e donaren per veedors dos hòmens de lur offici, la un dels quals era Aymerich Berart, qui era adonchs aquí per zizaniar e descordar los fets que sabets.» (Epistolari de la València medieval: mestres contra masips, 1401)