desfer - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: /dəsˈfe/
Occidental: nord-occidental /desˈfe/
valencià /desˈfeɾ/, /desˈfe/

desfer trans., pron. ‎(pronominal desfer-se)

  1. Eliminar la feina feta.
  2. Desmuntar l'ordre com està organitzada una cosa.
  3. Destruir alguna construcció.
  4. Eliminar el lligam, real o metafòric, existent entre una persona i quelcom.
  5. Fer fondre, dissoldre, dividir a miques.

Segona conjugació irregular

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... desfet
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... desfer
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... desfet
passat anterioro perifràstic haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... desfet
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... desfet
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... desfet
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... desfer
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... desfet
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... desfet
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anteriorperifràstic vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... desfet
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: desfaig, desfà, desfem

Eliminar

desfer

  1. desfer
  2. arruïnar, anul·lar

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu desfer
gerundi desfent
desfaent
participi desfet
desfeyt
Formes personals simples
indicatiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present desfaç desfàs desfà desfaem desfaets desfan
desfac desfem desfayts
desfai desfeyts
desfau desfeys
desfaeu
desfeu
imperfet desfasia desfasies desfasia desfasíem desfasíets desfasien
desfahia desfahies desfahia desfahíem desfahíets desfahien
desfaya desfayes desfaya desfàyem desfàyets desfayen
desfehia desfehies desfehia desfehíem desfehíets desfehien
desfeya desfeyes desfeya desfèyem desfèyets desfeyen
desfia desfies desfia desfíem desfíets desfien
desfasíeu
desfahíeu
desfàyeu
desfehíeu
desfèyeu
desfíeu
passat simple desfiu desfahist desfed desfaem desfaés desfaeren
desfí desfist desfech desfem desfés desferen
desfaeres desfé desfaérem desfaérets
desferes desféu desférem desfaéreu
desfés desférets
desféreu
futur desfaray desfaràs desfarà desfarem desfarets desfaran
desfaré desfareu
condicional desfaria desfaries desfaria desfaríem desfaríets desfarien
desfaríeu
subjuntiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present desfaça desfaces desfaça desfaçam desfaçats desfecen
desfaga desfagues desfaga desfacem desfaçau desfaguen
desfagam desfagats
desfagau
desfacets
desfaceu
imperfet desfasés desfasesses desfasés desfaséssem desfaséssets desfasessen
desfacés desfacesses desfacés desfacéssem desfacéssets desfacessen
desfaés desfaesses desfaés desfaéssem desfaéssets desfaessen
desfés desfesses desfés desféssem desféssets desfessen
desfaera desfaeres desfaera desfaérem desfaérets desfaeren
desfera desferes desfera desférem desférets desferen
desfasésseu
desfacésseu
desfaésseu
desfésseu
desfaéreu
desféreu
imperatiu – tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present – desfés desfaça desfaçam desfaets desfecen
– desfé desfaga desfacem desfayts desfaguen
– desfagam desfeyts
– desfeys
– desfaeu
– desfeu