disbauxa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | /dizˈbaw.ʃə/ |
|---|---|
| Occidental: | nord-occidental /dizˈβaw.ʃa/ |
| valencià /dizˈbaw.ʃa/, /dizˈβaw.t͡ʃa/ |
- Etimologia: De l'occità desbausha, del francès débauche, de débaucher (‘plegar de la feina’), de ébaucher (‘desbastar’), del francès antic bauch (‘tronc’)
disbauxa f. (plural disbauxes)
- Excés condemnable, inacostumat.
- Ús immoderat d'alguna cosa.
- Comportament d'aquell qui es lliura als delits sensuals sense moderació.
Lliurament a delits sensuals