eix - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
Potser volíeu: eix-
- Pronúncia(i): oriental /ˈeʃ/ⓘ, occidental /ˈejʃ/
- Rimes: -ejʃ
- Etimologia: Nom: del català antic *aix, del llatí axis, segle XVI.
- Etimologia: Adjectiu i pronom: del llatí ipse, segle XII.
eix m. (plural eixos)
- Línia imaginària al voltant de la qual es produeix un moviment rotatori.
- Barra a la qual va unit un mecanisme que efectua girs.
Vaig tenir un accident amb el cotxe i se'm va trencar l'eix de les rodes. - Línia imaginària amb què es podria dividir un cos simètric en dues meitats iguals, l'una oposada a l'altra.
- (d’un carruatge) fusell
eix m. (femení eixa, plural masculí eixos, plural femení eixes)
Demostratius en català
| Grau | adjectiu | pronom | adverbi | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1r | proximitat | 1a persona | aquest | aquest, est1, este2 | això | açò2, ço1 | aquí | ací2 |
| 2n | 2a persona | aqueix1, eix1, eixe2 | això | aquí, ahí2 | ||||
| 3r | llunyania | concreta | aquell | allò | allí | |||
| imprecisa | allà | |||||||
| 1) Poc comú o arcaic 2) OccidentalEn general s’usen dos graus: proximitat i llunyania.L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga. |
eix
Síl·labes: 1
Article corresponent a la
Viquipèdia