embruixar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | /əm.bɾuˈʃa/ |
|---|---|
| Occidental: | nord-occidental /em.bɾujˈʃa/ |
| valencià /em.bɾujˈʃaɾ/, /em.bɾuˈʃa/ | |
| Informal: | nord-occidental /am.bɾujˈʃa/ |
embruixar trans.
- Fer víctima d'un encanteri.
«La seva dona va venir a veure'm perquè el negoci anava malament i pensava que algú els havia embruixat.» ([1])
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Traduccions
Belarús: зачаро́ўваць (be) (zatxaróuvats) (impf), зачарава́ць (be) (zatxaravats) (pf)
Francès: ensorceler (fr), envoûter (fr)
Friülà: striâ (fur), incantesemâ (fur)
Gallec: enfeitizar (gl), enmeigar (gl)
Grec antic: βασκαίνω (grc) (baskaínō)
Portuguès: enfeitiçar (pt)
Rus: околдо́вывать (ru) (okoldóvivat) (impf), околдова́ть (ru) (okoldovat) (pf)
Síl·labes: em·brui·xar (3)
- ↑ Glòria Peraita, Sota la volta del cel, Caligrama, 2017