engegar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: D'origen incert, podria provenir de l'àrab andalusí *atšakká, de l’àrab شكا ‎(šakkā, ‘queixar-se’), o del llatí instīgare ‎(‘instigar’) o indagare ‎(‘indagar’), o bé relacionat amb ingenium ‎(‘enginy’), segle XVII.

engegar trans.

1. Posar en marxa, iniciar el funcionament.
   «Quan s'engega el motor, és a dir, quan la bobina comença a girar, aquesta força contraelectromotriu és encara nul·la i, en conseqüència, el corrent en el motor és molt gran.» (Antoni Giró i Roca, Física per a estudiants d'informàtica, 2005.)
2. Desfer-se de la presència d'algú, sense consideracions, insultant.
   «Quan no hi duu res, el pare li pega i l'engega al llit.» (Joan Maria Vernet, Tu, l'Esperat d'Israel, 2006.)

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: engego, engega, engeguem
Vocal rizotònica: /e/

• (iniciar el funcionament) començar

• (desfer-se d’algú) despatxar

• Síl·labes: en·ge·gar (3)

• Anagrama: agregen

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot