enlaire - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ənˈɫaj.ɾə/, occidental /enˈɫaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De en i l'aire, segle XIX.

enlaire

1. Cap amunt respecte a terra.
2. (darrere un substantiu) Cara amunt.
3. En suspens, sense resoldre.

Separat, en l' aire, té el sentit literal d’una preposició més un substantiu.

enlaire

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enlairar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enlairar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enlairar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb enlairar.

• [1] enlairo, enlairi, enlair

• [2,3,4] enlairi

• Síl·labes: en·lai·re (3)

• Anagrama: linearé

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC