envellir - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: central /əm.bəˈʎi/
balear /əɱ.vəˈʎi/, /əɱ.vəˈji/
alguerès /an.vaˈʎi/
Occidental: nord-occidental /em.beˈʎi/
valencià /eɱ.veˈʎiɾ/, /em.beˈʎi/
Informal: nord-occidental /am.beˈʎi/

envellir trans., pron., intr. ‎(pronominal envellir-se)

  1. (transitiu) Fer tornar més vell en aparença, pels temps, l’ús o factors negatius.
  2. (intransitiu) Fer-se vell, arribar a una edat avançada.

Tercera conjugació incoativa

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... envellit
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... envellir
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... envellit
passat anterioro perifràstic haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... envellit
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... envellit
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... envellit
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... envellir
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... envellit
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... envellit
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anteriorperifràstic vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... envellit
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: envelleixo, envelleix, envellim

envellir

  1. envellir (tornar, tornar-se vell)
    «La su' amor no pot molt envellir.» (Ausiàs March, Poesies, 1425)

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu envellir
gerundi envellint
participi envellit
Formes personals simples
indicatiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present envellesc envelleixes envelleix envellim envellits envelleixen
envelliu
imperfet envellia envellies envellia envellíem envellíets envellien
envellíeu
passat simple envellí envellist envellí envellírem envellist envelliren
envellires envellim envellíreu
futur envelliré envelliràs envellirà envellirem envellireu envelliran
condicional envelliria envelliries envelliria envelliríem envelliríets envellirien
envelliríeu
subjuntiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present envellesca envellesques envellesca envellíam envellíats envellesquen
envellim envellíau
envelliu
imperfet envellís envellisses envellís envellíssem envellíssets envellissen
envellira envellires envellira envellírem envellísseu envelliren
envellírets
envellíreu
imperatiu tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present envelleix envellesca envellíam envellits envellesquen
envellim envelliu