ert - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Català

[modifica]

• Pronúncia(i): /ˈɛrt/
• Rimes: -ɛɾt
• Etimologia: Del llatí vulgar *erctu(m), de ērēctus, participi de ērigō ‎(‘erigir, posar dret’), segle XIV. Doblet del cultisme erecte.

Adjectiu

[modifica]

ert m. ‎(femení erta, plural masculí erts, plural femení ertes)

1. En posició vertical i mancat de flexibilitat.

Sinònims

[modifica]

• tibat, garratibat, rígid, enravenat

Antònims

[modifica]

• flexible

Traduccions

[modifica]

Traduccions

• Anglès: stiff (en)
• Castellà: tieso (es)
• Francès: raide (fr)
• Italià: rigido (it)

Miscel·lània

[modifica]

• Síl·labes: 1
• Anagrames: ret, ter, Ter

Vegeu també

[modifica]

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB