esposar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: central /əs.puˈza/
balear /əs.poˈza/, /əs.puˈza/
Occidental: nord-occidental /es.poˈza/
valencià /es.poˈzaɾ/, /es.poˈza/

esposar trans., pron. ‎(pronominal esposar-se)

  1. Prendre per cònjuge.
  2. (pronominal) Sinònim de casar-se.

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... esposat
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... esposar
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... esposat
passat anterioro perifràstic haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... esposat
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... esposat
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... esposat
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... esposar
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... esposat
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... esposat
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anteriorperifràstic vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... esposat
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: esposo, esposa, esposem
Vocal rizotònica: /ɔ/