estaca - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Passarel·la tancada amb estaques

• Pronúncia(i): oriental /əsˈta.kə/, occidental /esˈta.ka/

Informal: occidental /asˈta.ka/, occidental /asˈta.kɛ/

• Rimes: -aka
• Etimologia: Del gòtic *𐍃𐍄𐌰𐌺𐌰 ‎(stakka), segle XIII.

estaca f. ‎(plural estaques)

1. Pal de fusta amb una punta per a clavar-lo.

Traduccions

• Anglès: stake (en)
• Castellà: estaca (es) f.
• Francès: pieu (fr) m.
• Occità: estaca (oc) f.
• Portuguès: tanchão (pt) m., estaca (pt) f.

estaca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estacar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estacar.

• Síl·labes: es·ta·ca (3)

• Anagrames: acates, acatés, asceta, asteca, escata

• Obres de referència: DIEC, GDLC