estafar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: estafà
• Etimologia: Del castellà estafar, de l'italià staffare ‎(‘perdre els estreps’), de staffa ‎(‘estrep’), per la condició en què queda un genet que perd l’estrep, segle XVII.

estafar trans.

1. Enganyar a algú per robar-lo o no pagar el que correspon.

Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

• aixecar la camisa (figurat), decebre, embacinar, enganyar, enredar, ensarronar, ensibornar, entabanar, fotre (vulgarisme), guarnir, mistificar

Enganyar per robar

• Alemany: betrügen (de)

• Anglès: defraud (en), swindle (en)

• Castellà: estafar (es), timar (es)

• Esperanto: trompi (eo)

• Finès: huijata (fi)

• Francès: escroquer (fr), entourlouper (fr)

• Gallec: enfoumar (gl)

• Grec antic: φενακίζω (grc) ‎(phenakízō)

• Hongarès: becsap (hu)

• Indonesi: menipu (id)

• Islandès: svindla á (is)

• Italià: carpire (it), truffare (it), bidonare (it), turlupinare (it)

• Japonès: 騙す (ja)

• Javanès: nyolong (jv)

• Llatí: fraudare (la)

• Llengua de signes catalana: ESTAFAR (csc)

• Malai: tipu (ms)

• Neerlandès: oplichten (nl)

• Polonès: szwindlować (pl)

• Portuguès: defraudar (pt), fraudar (pt)

• Romanès: înșela (ro)

• Suec: svindla (sv)

• Tai: โกง (th)

• Turc: dolandırmak (tr)

• Vietnamita: lừa đảo (vi)

• Xinès: 詐取 (zh) ‎(诈取, zhàqǔ)

• Síl·labes: es·ta·far (3)

• Anagrames: afartes, afartés, estrafà

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: estafar