estressar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | /əs.tɾəˈsa/ |
|---|---|
| Occidental: | nord-occidental /es.tɾeˈsa/ |
| valencià /es.tɾeˈsaɾ/, /es.tɾeˈsa/ |
estressar trans.
- Causar fatiga mental.
«A vegades em quedava sense bateria i llavors, talment com la ventafocs a mitjanit corria cap a casa per por a perdre no sé què si no hi arribava a temps. Per no estressar–me, vaig reduir les meves sortides a la cafeteria ...» ([1])
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
- ↑ Carme Ferrando i Callís, Visites a Bibury, 2019