faringe - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

La faringe

• Pronúncia(i): oriental /fəˈɾiɲ.ʒə/, occidental /faˈɾiɲ.d͡ʒe/
• Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárynx), segle XIX.

faringe f. ‎(plural faringes)

1. (anatomia) La part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; forma part del sistema digestiu i del respiratori de molts organismes.

Traduccions

• Anglès: pharynx (en)

• Castellà: faringe (es) f.

• Francès: pharynx (fr) m.

• Italià: faringe (it) f.

• Portuguès: faringe (pt) f.

• Síl·labes: fa·rin·ge (3)

• Heterograma de 7 lletres (aefginr)

• Anagrama: enfigar

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional \faˈɾiŋ.xe\, meridional \faˈɾiŋ.he\

Americà: alt \faˈɾiŋ.x(e)\, baix \faˈɾiŋ.he\, austral \faˈɾiŋ.xe\

• Rimes: -inxe
• Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárynx) (phárunks).

faringe f. ‎(plural faringes)

1. (anatomia) faringe

• Síl·labes: fa·rin·ge (3)
• Heterograma de 7 lletres (aefginr)

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre faringe

• Pronúnciaⓘ: /faˈrin.d͡ʒe/
• Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárynx) (phárunks).

faringe f. ‎(plural faringi)

1. (anatomia) faringe

• faringeo

• faringite

• faringoiatria

• faringoscopia

• faringotomia

• Síl·labes: fa·rìn·ge (3)

• Heterograma de 7 lletres (aefginr)

• Anagrames: fingerà, grafeni

• Pronúncia (AFI): /fɐ.ʁĩ.ʒɨ/

• Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárynx) (phárunks).

faringe f. ‎(plural faringes)

1. (anatomia) faringe