fe - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: Fe, fé

• Pronúncia(i): (nom)

• Rimes: -ɛ
• Pronúncia(i): (verb) /ˈfe/ⓘ
• Rimes: -e
• Homòfons: fé, fer
• Etimologia: [1] Del llatí fides, segle XII.
• Etimologia: [2] Del llatí fēnum, segle XIII.

fe f. ‎(plural fes)

1. confiança
2. Creença en l'existència d'un ésser sobrenatural o en la religió que se'n deriva.

• confiança, crèdit, seguretat

• religió

• fefaent

Traduccions

• Afrikaans: geloof (af)
• Albanès: besim (sq)
• Alemany: Glaube (de) m.
• Anglès: faith (en)
• Àrab: إِيمَان‎ (ar) m.
• Armeni: հավատ (hy) ‎(havat)
• Búlgar: вя́ра (bg) f. ‎(viara)
• Castellà: fe (es) f.
• Coreà: 믿음 (ko) ‎(mideum)
• Danès: tro (da)
• Eslovac: viera (sk) f.
• Eslovè: vera (sl) f.
• Esperanto: fido (eo)
• Estonià: usk (et)
• Feroès: trúgv (fo) f.
• Francès: foi (fr) f.
• Friülà: fede (fur) f.
• Gallec: fe (gl) f.
• Georgià: რწმენა (ka) ‎(rtsmena)
• Grec: πίστη (el) f. ‎(pisti)
• Grec antic: πίστις (grc) f. ‎(pístis)
• Guaraní: jerovia (gn)
• Hebreu: אֱמוּנָה (he) f.
• Hindi: आस्था (hi)
• Hongarès: hit (hu)
• Islandès: trú (is) f.
• Italià: fede (it) f.
• Japonès: 信頼 (ja)
• Kazakh: сенім (kk) ‎(senim)
• Llatí: fides (la) f.
• Mongol: итгэл (mn)
• Neerlandès: vertrouwen (nl) n.
• Noruec: tro (no) m.
• Polonès: wiara (pl) f.
• Portuguès: fé (pt) f.
• Retoromànic: fai (rm) f.
• Romanès: credinţă (ro) f.
• Rus: ве́ра (ru) f. ‎(vera)
• Sànscrit: श्रद्धा (sa) f.
• Sard: fide (sc) f., fidi (sc) f.
• Suahili: imani (sw)
• Suec: tro (sv)
• Turc: inanç (tr)
• Txec: víra (cs) f.
• Ucraïnès: ві́ра (uk) f. ‎(vira)
• Vènet: fè (vec) f.
• Vietnamita: tin (vi)
• Xinès: 信念 (zh) ‎(xìnniàn)

fe m. ‎(plural fes)

1. (antic, dialectal) fenc

fe

1. (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de fer.
2. (balear) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fer.

• [1] feu, fé

• [2] fes, fé

• Anagrama: ef (alfagrama)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Etimologia: Del llatí fēnum.

fe f. ‎(plural fes)

1. fe

fe m. ‎(plural fes)

1. fenc

fe

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de fer
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de fer

• [1] fed, fech, feu

• [2] fes

• Pronúncia(i): /ˈfe/

• Rimes: -e

• Etimologia: Del llatí fides.

fe f. ‎(plural fes)

1. fe

• fiel

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fe