fem - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): (nom, verb femar) /ˈfem/
• Rimes: -em
• Pronúncia(i): (verb fer)

• Rimes: -ɛm
• Etimologia: Singular analògic de l’antic fems ‎(singular), del llatí vulgar *femus en nominatiu, de fimus, segle XIII.

fem m. ‎(plural fems)

1. Munt d’excrements d’animal.
2. Adob format per excrements d’animal fermentats amb el jaç de l’explotació agrícola.
3. (plural) escombraries

• En català oriental sol usar-se en plural mentre que en català occidental s’usa sovint en singular.

fem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de fer.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb fer.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb fer.

• [1] feim
• [2,3] facem

fem

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de femar.

• femo, feme, femi

• Síl·labes: 1

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

fem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de fer
2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de fer

• [1] faem
• [2] faem, faérem, férem

fem

1. (cardinal) cinc

fem

1. (cardinal) cinc