ficar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *fīccāre, contracció de *fīgicāre, del clàssic fīgere ‎(‘fixar’), segle XIII.

ficar trans.

1. Posar, fer entrar, una cosa dins d'una altra.
   Fica les coses dins aquella capsa.
2. Entrar, fer entrar, en un afer, una situació.
   No t'hi fiquis si no t'ho demanen.

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: fico, fica, fiquem

• afermar, apregonar, cavar, clavar, col·locar, fixar, instal·lar, plantar, posar, situar, sumir

• emplenar, omplir

• endinsar, incloure, introduir

• fiquir (alguerès)

• ficar la pota = equivocar-se

• ficar el nas

• ficar mà = robar / magrejar

• ficar cullerada = intervenir en una conversa

Traduccions

• Anglès: put (en), insert (en), put in (en)

• Castellà: meter (es)

• Coreà: 넣다 (ko) ‎(neota)

• Francès: mettre (fr)

• Gallec: meter (gl)

• Grec antic: ἐντίθημι (grc) ‎(entíthēmi)

• Italià: ficcare (it)

• Rus: вставля́ть (ru) ‎(vstavliat), вста́вить (ru) ‎(vstàvit)

• Tai: ใส่ (th)

• Xinès: 投入 (zh) ‎(tóurù)

• Síl·labes: fi·car (2)

• Anagrames: afric, ràfic

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: ficar

• ficar

1. clavar, fixar
2. ficar

Conjugació antiga

• Obres de referència: DCVB, Faraudo