figura - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /fiˈɣu.ɾə/, occidental /fiˈɣu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí figūra, segle XII.

figura m. ‎(plural figures)

1. Imatge producte d'un modelat.
2. Forma visible d'un objecte.
3. Representació d'una forma a través del dibuix o la pintura.
4. Parts d'una dansa.
5. Persona destacada dins d'un context.
   Fou una de les principals figures en el camp de la genètica.

• Figura musical: Símbol que representa la durada d'un so.

• Figura geomètrica: Conjunt de punts que delimiten una superfície.

• imatge

• forma, silueta, contorn

• Síl·labes: fi·gu·ra (3)

• Heterograma de 6 lletres (afgiru)

• Anagrames: afigur, fugira, fugirà

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: \fiˈɣu.ɾa\

Americà: alt /f(i)ˈɡu.ɾa/, baix \fiˈɣu.ɾa\

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí figūra.

figura f. ‎(plural figuras)

1. figura

• Síl·labes: fi·gu·ra (3)

• Heterograma de 6 lletres (afgiru)

• Pronúnciaⓘ: /fiˈɡuː.ra/

• Etimologia: Del llatí figūra.

figura f. ‎(plural figure)

• figura

• Síl·labes: fi·gù·ra (3)

• Heterograma de 6 lletres (afgiru)

• Pronúncia (AFI): /fɪˈɡuː.ra/

• Etimologia: De fingō.

figūra f. ‎(genitiu figūrae)

1. figura

1a declinació -a, -ae