finès - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: central /fiˈnɛs/ⓘ
balear /fiˈnəs/, /fiˈnɛs/
Occidental: /fiˈnes/

finès m. ‎(femení finesa, plural masculí finesos, plural femení fineses)

  1. Relatiu o pertanyent a l'antic poble establert a Finlàndia i voltants, la seva cultura o la llengua.

finès m. ‎(plural finesos, femení finesa)

  1. Individu de l'antic poble establert a Finlàndia i voltants
  2. (només singular) Llengua parlada a Finlàndia.

Es distingeix finès i finlandès en funció del context: finès s’utilitza principalment per designar la llengua i, en alguns casos, per referir-se a l'antic poble establert a Finlàndia. En canvi, el gentilici finlandès fa referència a qualsevol ciutadà de l'acutal estat de Finlàndia, amb independència de la seva llengua o origen ètnic.

Així, finlandès pot incloure finesos, suecs de Finlàndia, samis d'Inari i altres minories, mentre que finès s’aplica gairebé exclusivament als parlants de la llengua finesa i, ocasionalment, a l’ètnia finesa.