foraster - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /fu.ɾəsˈte/ |
|---|---|
| balear /fo.ɾəsˈte/, /fu.ɾəsˈte/ | |
| Occidental: | nord-occidental /fo.ɾasˈte/ |
| valencià /fo.ɾasˈteɾ/, /fo.ɾasˈte/ |
- Rimes: -e(ɾ)
- Homòfon: forester
- Etimologia: De l'occità antic forastier, variant de forestier per analogia amb fora, del llatí foris stare (‘estranger’, literalment ‘estar fora, ser de fora’), segle XIV.
foraster m. (femení forastera, plural masculí forasters, plural femení forasteres)
- Que es troba fora de la seva població d’origen.
- Que prové d’un altre lloc o d’una altra llengua.
foraster m. (plural forasters, femení forastera)
- Persona que es troba fora de la seva població d’origen.
- (mallorquí) castellanoparlant